14 d'abril republicà a Tarragona

Versió en castellà

Avui a Tarragona hem celebrat per segon any consecutiu la concentració republicana del 14 d'abril, aquest any la convocatória ha estat "pels lluitadors de la llibertat i la República". 

A més a més d'anar amb la càmara i la bandera (que no falti), com a membre de la comissió promotora en nom del PRE he fet uns dels parlaments i, a petició dels companys de l'Ateneu Republicà de Tarragona he parlat també en el seu nom, o sigui que durant uns minuts m'he dedicat a donar-li alguna q'altra puntada al diccionari donant un discrus en català (Eh! No estem tan malament!). 

Ho penjo aqui:

Pels lluitadors de la llibertat i la República

M’alegra estar avui aqui amb vosaltres, un altre 14 d’abril, per recordar que fa ara 83 anys, en un dia que va ser pacífic i festiu, es va proclamar la II República, després de dècades de lluita per conquerir-la, conquista que no va suposar un punt i final, sinó el punt de partida per la consecució de drets i llibertats, tant individuals com a col·lectives, llargament anhelades, després d’anys de dictadura sota el regnat d’en Alfons XIII: dret d’associació, llibertat religiosa, llibertat de premsa, autogovern per a Catalunya, sufragi universal per a dones i homes, dret al divorci o al avortament, etc… També importants reptes com la millora del sistema educatiu es van afrontar durant la República, que en va prendre mesures per a un millor repartiment de la riquesa, per apuntalar la democràcia i conviure en pau amb la resta de països del món.

Això va ser el que, amb desigual fortuna, van fer els republicans fins que la reacció, que es va esperar durant anys pel seu moment, va destruir la República, va massacrar al país i va instaurar un regnat d’odi i violència durant 40 anys, Els monuments d'aquesta tirania encara perduren, els morts republicans a les cunetes, encara, també.

Nosaltres, els republicans, vam combatre el feixisme 3 anys a Espanya amb l’ajuda solidària dels milers de brigadistes vinguts d’arreu del món, vam cridar “No pasarán” a Madrid, vam estar bombardejats a Gernika, vam creuar l’Ebre; hem patit l’exili lluny de casa nostra, hem combatut a l'Àfrica i a Europa a la II Guerra Mundial, vam combatre a l’alliberament de París al front de la Nueve, la companya composada per exiliats dintre de l’exèrcit francès, vam ser presoners a Mathausen on van morir milers dels nostres sota el jou del nazisme, tot això per després sofrir l’abandonament dels aliats; hem esta a Mèxic exiliats per dècades on vam mantindré el govern de la República a l’exili, vam ser opositors dintre de l’estat franquista, ens van perseguir los grises, vam estar relegats a al transició. Durant dècades vam lluitar i encara lluitem per la llibertat i la República.

Aquest és el llegat de la República, la nostra memòria.

Deia el periodista argentí Rodolfo Walsh, “les nostres classes dominants han procurat sempre que els treballadors no tinguin història, no tinguin doctrina, ni herois, ni màrtirs. Cada lluita ha de començar de nou, separada de les lluites anteriors; l’experiència col·lectiva es perd, les lliçons s’obliden. L‘història sembla així com una propietat privada amb uns amos que són els amos de tota la resta de coses”.

Per això, companys i companyes, no oblidem la nostra memòria, perquè la memòria dels republicans és memòria de lluitadors per la llibertat.

Amics, amigues, visca la República!