lunes, 11 de mayo de 2015

El fals cas del mòbil assassí

Avui m'han publicat al Diari Més de Tarragona una carta en resposta a una tribuna, signada per na Milena Aran (es presenta com a investigadora de camps electromagnètics) publicada fa un parell de setmanes. L'adjunto en la imatge.

La copio aquí la carta tal cual ha estat enviada, amb enllaços, que no hi ha res que amagar. Comentaris i opinions són benvinguts. 

El dilluns 27 d’abril es va publicar a aquest mateix diari una Tribuna signada per na Milena Aran (que es presenta com investigadora de camps electromagnètics) que, esgrimint un document anomenat Bioinitiative 2012, clama en to alarmista contra els suposats efectes  adversos per la salut de l’ús del mòbil, Wi-Fi i altres dispositius que treballen amb freqüències per sota  de l’infraroig. Considero que s’ha de contrastar aquesta “informació” davant la preocupació que pot crear i que no està justificada en evidències.

Les freqüències objecte del document corresponen a les menys energètiques de l’espectre electromagnètic, a la banda oposada dels perillosos raigs gamma o els també ionitzants raigs X, per sota del interval de l’espectre visible. La energia d’aquestes ones, utilitzes per les ràdios o per les transmissions de televisió, en paraules de l’equip de l’UCLM que les ha estudiat recentment, “té la mateixa influència sobre una persona que pot tenir una bombeta de 100 W a 1 km de distància”.

La OMS va catalogar al 2011 als mòbils entre els “possibles cancerígens” sota observació, el mateix grup que el cafè, per exemple. Els autors d’aquesta catalogació, igualment, assumeixen que no hi ha cap prova per afirmar taxativament una relació entre l’ús del mòbil i el càncer i que els treballs utilitzats per justificar aquest temor tenen una baixa qualitat científica, inclòs que no existeix cap explicació física de com es produiria aquest dany. L’Asociación Española Contra el Cáncer també considera que no hi ha raons per relacionar l’ús del mòbil i el càncer.

El document Bioinitiative 2012 ha estat denunciat internacionalment per ignorar de manera sistemàtica tots els estudis, que han estat molts, que han tret conclusions diferents a les que volen mostrar, per no refutar res ni mostrar cap argument que pugi ser contrastat o rebati els estudis que li són contraris, introduint així un biaix que no existiria en cap publicació científica seriosa i contrastada.

Entre els articles que citen, per exemple, es fan ressò de una teoria sense acceptació científica sobre el ADN d’en Blank (Universitat de Columbia) per arribar a conclusions sense evidències, amb dades inconsistents i utilitzant uns criteris d’avaluació que difícilment es poden relacionar amb la salut; o un article sobre estudis in vitro signat per Phillips i altres autors (Universitat de Colorado) de l’any 1998 que presenta uns resultats contradictoris sobre la reducció o augment de dany a l’ADN que no han tornat a ser reproduïts en 17 anys per cap altre laboratori. Un estudi amb resultats que no es poden generalitzar o que fa prediccions que no es poden reproduir no en té cap validesa i és invàlid científicament.

S’utilitza una altra publicació de l’any 2000 d’en David de Pomerai (Universitat de Nottingham) i altres autors que va ser retirat pel propi autor al 2006  quan va descobrir que les conclusions que va presentar sis anys abans eren fruit de unes condicions inadequades durant els experiments. Si ni tan sols el propi autor de l’article pensa que és fiable, té cap sentit que ningú ho utilitzi per justificar cap campanya de la por?

Un article que van ignorar els autors del document Bioinitiative 2012 va ser publicat uns mesos abans per dos membres del departament de radiologia del centre de ciències de la salut de Texas, Vijayalaxmi i Prihoda. Van fer un anàlisi exhaustiu de totes les publicacions fetes durant el període de 1990 a 2011, 88 en total, que havien tractat el suposat dany genètic a cèl·lules cerebrals exposades a camps electromagnètics de radiofreqüència, per analitzar la seva connexió amb el càncer cerebral estudiant diferents variables utilitzades en aquests treballs previs. Els autors senyalen que el estudis analitzats amb suposats resultats que relacionaven el càncer amb els camps electromagnètics tenien carències repetides en la quantitat de mostres utilitzades, que existeix un biaix en la selecció de dades i també que hi ha variables als experiments, que no són els camps electromagnètics, que han condicionat els resultats que mostraven dany genètic, per exemple diferències de edat entre els individus o la seva condició física. També s’indica que no hi ha un dany genètic estadísticament significatiu i que les diferències entre els grups exposats a ones de radiofreqüència i els que no ho estaven, senzillament no existeixen quan els estudis han estat exhaustius amb grups d’individus grans. És a dir, que en base als dades coneguts, no es pot afirmar que hi hagi una connexió entre ones de radiofreqüència i dany genètic sense tergiversar la realitat.

Sense cap suport basat en evidències, sense resultats concloents ni relacions fermament fonamentades, només basant-se en especulacions i suposicions que han quedat obsoletes, sostenir que hi ha un perill en les ones de radiofreqüència és una falsedat allunyada de tot rigor, oposada al coneixement científic acumulat durant anys i amb la mateixa credibilitat que té l’horòscop. Avui en dia, el major risc associat al mòbil està relacionat amb el seu ús quan es condueix.


També recomanat:




No hay comentarios:

Publicar un comentario

Hola, tu comentario es bienvenido. Este blog está moderado para evitar comentarios con publicidad o insultos. No se publican comentarios anónimos.

Saludos

Luis Iglesias

Compártelo