El parany del discurs independentista al rescat d’en Rajoy

Versión en castellano

Artur Mas va afirmar al Parlament de Catalunya el 2 de setembre, en una compareixença forçada pel escorcoll a la seu del seu partit, el següent en resposta a en Joan Herrera (font):

"Senyor Herrera, el diumenge 27S a la nit, es comptarà  'sí' i 'no', i la seva candidatura serà comptada com a ‘no’ i serà la festa dels Aznar i Rajoy. I ja sé que vostè no en té res a veure amb ells, però això serà així”

Avui, a la sessió d’investidura, quan ha fet recompte del vot a les eleccions del 27 de setembre, ha sentenciat que hi ha vots del sí, del no... i una tercera categoria nova que ell mai havia mencionat i que surt ara ja amb els resultats sobre la taula, quan la suma dels vots de Junts pel Sí i la CUP és evident que es queda per sota del 50%. Així, arrancona els vots de Catalunya Sí que es Pot i aquesta relectura dels resultats, en funció dels seus propis interessos ja li fa quadrar, amb una feblesa gegantina, els números del seu plebiscit, amb els quals en tenen prou per engegar el seu procés.

Al costat independentista del parlament (trista divisió imposada a la cambra catalana) a cap veu li trontolla o fa un mínim exercici de coherència democràtica, tan esbombada per atacar a la resta de les esquerres, per adonar-se de la impostura brutal que suposa aquest canvi per a la societat i de l’oportunisme que amaga així com de les conseqüències que pot portar, no tan sols per la manca de legitimitat sense majoria de vots i la pobra credibilitat democràtica per als propis representants, sinó perquè s’accentuarà amb total certesa una fractura social a Catalunya que ja mostren els estudis sociològics dels últims mesos, amb mitja Catalunya políticament d'esquena a l'altra mitja. I viceversa.

Això, a més a més, es produeix en un moment molt singular. L’efecte més immediat que ha tingut aquesta declaració del Parlament ha estat la reacció exageradament teatralitzada per la dreta mediàtica i parlamentària, que ha rebut de l’independentisme un baló d’oxigen inigualable: la capacitat de centrar el discurs en la qüestió nacional, lluny dels escàndols que ha arrossegat al llarg de tota la legislatura el Partido Popular i ofeguen les seves expectatives electorals.

De manera conscient i premeditada els partits independentistes fan d’eina del reaccionarisme per a dirigir el discurs polític lluny de la corrupció i la gestió antisocial durant aquesta legislatura, obrint espai per a un debat sobre identitats i nacionalismes que tant beneficia al PP i allunya tota possibilitat de canvi real a les eleccions. Fent bo el ‘quan pitjor millor’, l’independentisme dóna ales a l’immobilisme per a mantenir el recurs de “l’Espanya que no vol canviar”, perquè prioritza ajudar a liquidar l’esquerra per sobre de col·laborar en un canvi real de la situació.

Que les ones no impedeixin veure el gigahertz

Segun capítol sobre les cartes al Diari Més al respecte de les ones electromagnètiques.

Primera carta: El fals cas del mòbil assassí
Versió en castellà: Que las ondas no impidan ver el gigahertz 

Contesto a l’escrit de la Sra. Aran i el Sr. López al Diari Més el 18/05. Publico la carta amb enllaços als dades per donar-li transparència als arguments i que tothom pugui contrastar la informació.

Aquestes persones basen la seva resposta en desqualificar com a “manipulades per la indústria” totes les publicacions que no comparteixen les seves conclusions. El problema és que les proves d’aquesta teoria de la manipulació no existeixen i és necessari al·ludir a una conspiració que no es pot verificar per a mantenir la impostura. Fins i tot ataquen articlescom el referit a la meva carta anterior basat en analitzar dades dels propis documents amb conclusions favorables als seus interessos, com també va fer en Röösli (1, 2), inferint que no hi ha relació demostrada entre càncer i ones de radiofreqüència (ORF).

En ciència la font primària de informació per a prendre decisions és el coneixement basat en el mètode científic sotmès a revisió per pars. El EC i l’EEA han basat les seves conclusions en documentació sense garanties de qualitat per la falta de revisió per pars, com és el cas del document Bioinitiative.

Es menciona un informe dirigit per en Adlkofer que ha estat qüestionat per la irreproducibilitat dels resultats fins i tot per un dels autors de l’informe. Adlkofer, en una resposta a això, si bé manté les seves discrepàncies, accepta que els resultats són “més bé imperfectes” després d’admetre que hi ha estudis posteriors que rebaten els resultats.

També escriuen: “mai s’ha demostrat que les ORF són innòcues”. Aquesta fal·làcia és un cas representatiu de insolvència científica, és una argumentació no falsable, per tant no pot ser contrastada i és una formulació acientífica.

Entre la sobreactuada vehemència del seu escrit destaca que es remetin a l’OMS per dir que les microones provoquen acúfens, quan l’OMS no diu això a la seva pàgina, el que m’inclina a pensar que directament s’ho inventen. La OMS sí diu, literalment: “basant-se en una revisió exhaustiva de les publicacions científiques, la OMS va concloure que els resultats existents no confirmen que l’exposició a camps electromagnètics de baixa intensitat produeixi cap conseqüència per a la salut”. Això, casualment, ha estat obviat.

Sobre els estudis epidemiològics que apunten a petits increments del risc de leucèmia infantil, l’OMS s’ha plantejat que hi ha efectes artificiosos o no relacionats amb l’exposició a les ORF que han influït als resultats i no han estat considerats. Sobre els treballs del catedràtic Mayayo, en les bases de dades apareixen 4 estudis seus en aquest àmbit d’abans de 2009 i per tant ja considerats per l’OMS en la seva nota del 2014 per a concloure que no hi ha perill a les ORF. Casualment, els resultats que afirma tenir sobre connexió entre ORF i leucèmia no han estat publicats i per tant no han passat pel procés de revisió.

Les ORF porten sent investigades més de 30 anys, hi ha 25000 publicacions i no s’han demostrat les hipòtesis sobre relació entre ORF i perills per a la salut, ni hi ha cap explicació basada en ciència bàsica per atribuir un mecanisme que portés a un suposat dany biològic. Tampoc hi ha estudis de doble cec positius (realitzats per a evitar que un analista amb interessos en un resultat concret introdueixi un biaix) sobre la suposada electrosensibilitat; això suggereix que pot haver efecte nocebo, havent estat suggestionada aquesta persona a tenir expectatives pessimistes pròpies de pensar que les ORF causen efectes nocius. I, de pas, a dedicar recursos a “protegir-se” i ser client de consultes especialitzades, com feia el mesmerisme abans de que fos definit al 1774 com un “efecte de la imaginació”. Amb aquesta falta de proves aplicar el principi de precaució seria desmesurat.

La rematada a com funciona aquesta campanya de por anti-ones és que una de les persones que em contesta, Joan Carles López, té interessos econòmics al sector de la venda de materials per a la suposada “protecció” de les ORF. Per un costat proclama que és necessari “blindar-se” contra les ORF i per l’altre, a altra web seva, ven pots de pintura,dessuadores o mosquiteres per blindar-se per 249€, 284€ o 813€ respectivament. També s’identifica com a saurí, persones que van ser assenyades ja fa dècades com a un frau, però ell fa cursos d’aquesta pseudociència al mòdic preu de 175€, engalanant l’anunci del curs amb el logotip de la UB i m’estranya que una reputada universitat toleri veure’s relacionada amb aquest tipus de pràctiques. Es podria pensar que els interessos d’aquesta persona influeixin en les seves conclusions, volent generar una necessitat irreal de protegir-se contra una cosa que no fa mal per a continuació vendre’t la “solució” a preu d’or. 

Que cadascú tregui les seves conclusions.


Captura de pantalla de su perfil en la xarxa social about.me (click per ampliar)

Captura de pantalla de la web radiaciones.wordpress.com (click per ampliar)

Captura de pantalla del anunci del curs amb tècniques de saurí (click per ampliar). Vist aqui

El fals cas del mòbil assassí

Avui m'han publicat al Diari Més de Tarragona una carta en resposta a una tribuna, signada per na Milena Aran (es presenta com a investigadora de camps electromagnètics) publicada fa un parell de setmanes. L'adjunto en la imatge.

La copio aquí la carta tal cual ha estat enviada, amb enllaços, que no hi ha res que amagar. Comentaris i opinions són benvinguts. 

En castellà: El falso caso del móvil asesino

El dilluns 27 d’abril es va publicar a aquest mateix diari una Tribuna signada per na Milena Aran (que es presenta com investigadora de camps electromagnètics) que, esgrimint un document anomenat Bioinitiative 2012, clama en to alarmista contra els suposats efectes  adversos per la salut de l’ús del mòbil, Wi-Fi i altres dispositius que treballen amb freqüències per sota  de l’infraroig. Considero que s’ha de contrastar aquesta “informació” davant la preocupació que pot crear i que no està justificada en evidències.

Les freqüències objecte del document corresponen a les menys energètiques de l’espectre electromagnètic, a la banda oposada dels perillosos raigs gamma o els també ionitzants raigs X, per sota del interval de l’espectre visible. La energia d’aquestes ones, utilitzes per les ràdios o per les transmissions de televisió, en paraules de l’equip de l’UCLM que les ha estudiat recentment, “té la mateixa influència sobre una persona que pot tenir una bombeta de 100 W a 1 km de distància”.

La OMS va catalogar al 2011 als mòbils entre els “possibles cancerígens” sota observació, el mateix grup que el cafè, per exemple. Els autors d’aquesta catalogació, igualment, assumeixen que no hi ha cap prova per afirmar taxativament una relació entre l’ús del mòbil i el càncer i que els treballs utilitzats per justificar aquest temor tenen una baixa qualitat científica, inclòs que no existeix cap explicació física de com es produiria aquest dany. L’Asociación Española Contra el Cáncer també considera que no hi ha raons per relacionar l’ús del mòbil i el càncer.

El document Bioinitiative 2012 ha estat denunciat internacionalment per ignorar de manera sistemàtica tots els estudis, que han estat molts, que han tret conclusions diferents a les que volen mostrar, per no refutar res ni mostrar cap argument que pugi ser contrastat o rebati els estudis que li són contraris, introduint així un biaix que no existiria en cap publicació científica seriosa i contrastada.

Entre els articles que citen, per exemple, es fan ressò de una teoria sense acceptació científica sobre el ADN d’en Blank (Universitat de Columbia) per arribar a conclusions sense evidències, amb dades inconsistents i utilitzant uns criteris d’avaluació que difícilment es poden relacionar amb la salut; o un article sobre estudis in vitro signat per Phillips i altres autors (Universitat de Colorado) de l’any 1998 que presenta uns resultats contradictoris sobre la reducció o augment de dany a l’ADN que no han tornat a ser reproduïts en 17 anys per cap altre laboratori. Un estudi amb resultats que no es poden generalitzar o que fa prediccions que no es poden reproduir no en té cap validesa i és invàlid científicament.

S’utilitza una altra publicació de l’any 2000 d’en David de Pomerai (Universitat de Nottingham) i altres autors que va ser retirat pel propi autor al 2006  quan va descobrir que les conclusions que va presentar sis anys abans eren fruit de unes condicions inadequades durant els experiments. Si ni tan sols el propi autor de l’article pensa que és fiable, té cap sentit que ningú ho utilitzi per justificar cap campanya de la por?

Un article que van ignorar els autors del document Bioinitiative 2012 va ser publicat uns mesos abans per dos membres del departament de radiologia del centre de ciències de la salut de Texas, Vijayalaxmi i Prihoda. Van fer un anàlisi exhaustiu de totes les publicacions fetes durant el període de 1990 a 2011, 88 en total, que havien tractat el suposat dany genètic a cèl·lules cerebrals exposades a camps electromagnètics de radiofreqüència, per analitzar la seva connexió amb el càncer cerebral estudiant diferents variables utilitzades en aquests treballs previs. Els autors senyalen que el estudis analitzats amb suposats resultats que relacionaven el càncer amb els camps electromagnètics tenien carències repetides en la quantitat de mostres utilitzades, que existeix un biaix en la selecció de dades i també que hi ha variables als experiments, que no són els camps electromagnètics, que han condicionat els resultats que mostraven dany genètic, per exemple diferències de edat entre els individus o la seva condició física. També s’indica que no hi ha un dany genètic estadísticament significatiu i que les diferències entre els grups exposats a ones de radiofreqüència i els que no ho estaven, senzillament no existeixen quan els estudis han estat exhaustius amb grups d’individus grans. És a dir, que en base als dades coneguts, no es pot afirmar que hi hagi una connexió entre ones de radiofreqüència i dany genètic sense tergiversar la realitat.

Sense cap suport basat en evidències, sense resultats concloents ni relacions fermament fonamentades, només basant-se en especulacions i suposicions que han quedat obsoletes, sostenir que hi ha un perill en les ones de radiofreqüència és una falsedat allunyada de tot rigor, oposada al coneixement científic acumulat durant anys i amb la mateixa credibilitat que té l’horòscop. Avui en dia, el major risc associat al mòbil està relacionat amb el seu ús quan es condueix.

Segona carta: Que les ones no impideixin veure el gigahertz

També recomanat:

The Health Council of the Netherlands about the Bioinitiative Report

Electromagnetic Fields & Health

Lorne Trottier: Picking Cherries in Science: The Bio-Initiative Report

Mikel Agirregabiria: El wifi no es peligroso