Segun capítol sobre les cartes al Diari Més al respecte de les ones electromagnètiques.
Primera carta: El fals cas del mòbil assassí
Versió en castellà: Que las ondas no impidan ver el gigahertz
Versió en castellà: Que las ondas no impidan ver el gigahertz
Contesto a l’escrit de la Sra. Aran i el Sr. López al Diari Més el 18/05. Publico la carta amb enllaços als dades per donar-li transparència als arguments i que tothom pugui contrastar la informació.
Aquestes persones basen la seva resposta en desqualificar com a “manipulades per la indústria” totes les publicacions que no comparteixen les seves conclusions. El problema és que les proves d’aquesta teoria de la manipulació no existeixen i és necessari al·ludir a una conspiració que no es pot verificar per a mantenir la impostura. Fins i tot ataquen articlescom el referit a la meva carta anterior basat en analitzar dades dels propis documents amb conclusions favorables als seus interessos, com també va fer en Röösli (1, 2), inferint que no hi ha relació demostrada entre càncer i ones de radiofreqüència (ORF).
En ciència la font primària de informació per a prendre decisions és el coneixement basat en el mètode científic sotmès a revisió per pars. El EC i l’EEA han basat les seves conclusions en documentació sense garanties de qualitat per la falta de revisió per pars, com és el cas del document Bioinitiative.
Es menciona un informe dirigit per en Adlkofer que ha estat qüestionat per la irreproducibilitat dels resultats fins i tot per un dels autors de l’informe. Adlkofer, en una resposta a això, si bé manté les seves discrepàncies, accepta que els resultats són “més bé imperfectes” després d’admetre que hi ha estudis posteriors que rebaten els resultats.
També escriuen: “mai s’ha demostrat que les ORF són innòcues”. Aquesta fal·làcia és un cas representatiu de insolvència científica, és una argumentació no falsable, per tant no pot ser contrastada i és una formulació acientífica.
Entre la sobreactuada vehemència del seu escrit destaca que es remetin a l’OMS per dir que les microones provoquen acúfens, quan l’OMS no diu això a la seva pàgina, el que m’inclina a pensar que directament s’ho inventen. La OMS sí diu, literalment: “basant-se en una revisió exhaustiva de les publicacions científiques, la OMS va concloure que els resultats existents no confirmen que l’exposició a camps electromagnètics de baixa intensitat produeixi cap conseqüència per a la salut”. Això, casualment, ha estat obviat.
Les ORF porten sent investigades més de 30 anys, hi ha 25000 publicacions i no s’han demostrat les hipòtesis sobre relació entre ORF i perills per a la salut, ni hi ha cap explicació basada en ciència bàsica per atribuir un mecanisme que portés a un suposat dany biològic. Tampoc hi ha estudis de doble cec positius (realitzats per a evitar que un analista amb interessos en un resultat concret introdueixi un biaix) sobre la suposada electrosensibilitat; això suggereix que pot haver efecte nocebo, havent estat suggestionada aquesta persona a tenir expectatives pessimistes pròpies de pensar que les ORF causen efectes nocius. I, de pas, a dedicar recursos a “protegir-se” i ser client de consultes especialitzades, com feia el mesmerisme abans de que fos definit al 1774 com un “efecte de la imaginació”. Amb aquesta falta de proves aplicar el principi de precaució seria desmesurat.
Que cadascú tregui les seves conclusions.
Captura de pantalla de su perfil en la xarxa social about.me (click per ampliar)
Captura de pantalla de la web radiaciones.wordpress.com (click per ampliar)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, tu comentario es bienvenido. Este blog está moderado para evitar comentarios con publicidad o insultos. No se publican comentarios anónimos.
Saludos
Luis Iglesias